Hola comanys!!Sóc la Marina i degut a la meva bocació cap als més menuts estic estudiant educació infantil. M’encanta aprendre d’ells, simplificar les coses, veure que el major tresor i la major alegria pot ser l’obtenció d’un xupa-xup i que el major dels problemas pot ser simplement el fet de no poguer-te cordar tot sol la sabata… !! Recordeu quan les vostres vides eren així de senzilles? Llavors no necessitavem grans coses per ser feliços i les emprenyamentes sen’s passaven en qüestió de segons. Quins temps aquells eh...
Tirant la vista enredera i analitzant l'any en que vaig nèixer, el 1987, m'he n'adonc com bé diu l'Eli, que formo part de la generació Einstein. Aquella generació nascuda entre noves tecnologies.
Ben mirat, tot i que mai m'han cridat gaire l'atenció tota aquesta classe d'aparells perquè sincerament mai he emprat en ells el temps necessari per a treurel's-hi un bon profit, crec que hi ha bastants que inevitablement han marcat la meva vida...
De ben petita, un any per reis hem van portar el cinexin del mickey el qual ara podeu dir: vaia cagarada no? doncs no!! Jo vaig ser la nena més feliç del món amb aquell regal. Per impossible que pugui semblar, m'encantava aseure'm a terra amb els meus amics o cosins i projectar la pel.lícula a la pared mentre li anava donant voltes a aquella manibela tan dura la qual et permetia fer anar la pel.lícula. Cal a dir, que el famós cinexin tenia únicament dues pel.lícules les quals em vaig acabar sabent de memòria però tot i així per a mí continuaven tenint el seu encant.
Del cinexin passem a la famosa mascota virtual, el tamagotchi, el qual ens va portar de cap a tots. Laparició d'aquest va representar un "bum" per a tots els joves, com a mínim per els del meu entorn. Tothom en tenia un i semblava que no poguessis ni dormir perquè... i si se't moria? ven mirat ara ho penso i dic: res del que vaig fer per aquell ninu reflexat en una pantalla ho tornaria a fer i més quan penso que van ser els meus primers estalvis invertits en alguna cosa. Ho explico... jo, com tots els nens de la meva edat, vaig arribar a casa insistint en que volia un tamagotchi, la resposta a casa va ser clara: Si vols un, hauràs d'invertir els teus estalvis!! D'aquesta manera, un dia amb els diners en mà em van portar al Ludo on apart de gastar-me els diners en un tamagotchi em vaig acabar comprant un que no volia contal de no esperar-me a que em portessin el que jo volia perquè estava exhaurit. Suposo que això només són coses que pot justificar l'edat...D'aquí ja passem a la etapa i contacte personal que tinc actualment amb les noves tecnologies. Sincerament crec que no acaben d'estar fetes per a mi ja que tot el que tingui més de tres botons, tot i que està clar que si m'ho proposo ho acabaré fent servier correctament, em porta de cap i em fa emprar en ell un munt d'hores de les quals ara per ara no disposo ja que per aquestes coses sóc bastant cap quadrat.
Començant per l'ordinador i acabant per la secadora sense oblidar pel mig la c
àmara digital i el súper invent de l'mp3 i l'usb tots m'han portat en alguna ocasió de cap i creieu-me que si afirmo que la meva germana de 10 anys i te més trassa que jo, no menteixo!!L'ordinador... és fantàstic, un dels millors invents que l'esser humà a fet, fins aquí res a discutir però, quantes vegades no se t'ha quedat penjat amb el treball casi acabat? o directament l'ordinador diu que no arrenca i per més que li facis l'has d'acabar portant a l'informàtic i quedan-te sense ell 15 dies??
Però això no és tot, la secadora, gran invent aquest també però en definitiva, tres quarts del mateix, acabes aprenent com funciona per treure-li feina a la mare i a la que et dones conte has fet petita la teva samarreta preferida i tres més del teu germà qui casualment, és qui te més mal geni de tota la família...
Sobre l'usb i el famós mp3 al qual li has de ficar tota la informació a través de l'ordinador, quantes vegades no us ha passat que heu guardat malament els arxius, heu extret l'usb de l'ordinador engegan-ho tot a norris o simplement no se t'ha obert la informació que hi tenies guardada a dintre?
Finalment davant d'aquesta llarga reflexió a través de la qual he tocat una miqueta d'aspectes tecnològics de les diferents etapes de la meva vida només hem queda dir que no tinc fòvia ni ràvia ni res per l'estil a les noves tecnologies, simplement que de bones a primeres no acabem de congeniar del tot. De totes maneres, ja es sap el que es diu no? "El roce hace el cariño" així que aquí està la Marina intentant aconseguir uns bons resultats amb qualsevol nova tecnologia que se li resisteixi!
